Convidats d'honor

Aliette de Bodard

Aliette de Bodard

França

Nascuda als Estats Units però amb pares francès i vietnamita, l’Aliette de Bodard va créixer a París, amb el francès com llengua materna. Malgrat això, escriu en anglès, que és una de les raons per les quals ha guanyat el Writers of the Future Award (premi als escriptors del futur), seguit de dos Nebulas, un Locus, i el premi de l’Associació Britànica de Ciència-Ficció, i a més ha estat finalista del premi Campbell al millor escriptor novell, i tot això apart dels premis Hugo, Sturgeon, i Tiptree, quina col·lecció! Una altra de les raons és l’excel·lència. Professionalment és enginyera, especialitzada en Matemàtica Aplicada i Informàtica, en particular amb relació als grans projectes de construcció.

La seva vida professional transcorre en francès, mentre que la seva enginyeria ficcional és en anglès, ella és bilíngüe. Obsidian and Blood (Obsidiana i sang) és una sèrie de misteris de fantasia negra, dominats per la cultura azteca, la qual va conèixer a unes classes de castellà. Les cultures xinesa i vietnamita de l’època pre-comunista són la inspiració per a la seva història alternativa i de ciència ficció, Xuya, en la qual els xinesos descobreixen Nord-amèrica primer, causant la supremacia dels asiàtics, fins i tot a l’era espacial. Actualment treballa en una fantasia urbana ubicada a París. Addicta a l’arròs, al te i a les matemàtiques, té entre les seves passions la història antiga de Xina i Vietnam, així com la cuina. Té moltes receptes interessants a la seva pàgina web.

Richard Morgan

Richard Morgan

Regne Unit

Richard Morgan és autor de set novel·les de fantasia i ciència-ficció amb flaire de novel·la negra, així com l’autor de dues novel·les gràfiques protagonitzades pel personatge de Marvel Black Widow (Vídua Negra), i l’escriptor principal de dos videojocs de ciència-ficció publicats per Electronic Arts. La seva novel·la debut Altered Carbon (Carbó alterat), guanyà el premi Philip K. Dick el 2003, i els drets cinematogràfics van ser adquirits per la Warner Brothers i Joel Silver, productor de Matrix. Ara mateix es troba en desenvolupament per part de Mythology Entertainment. La seva tercera novel·la, Market Forces (Forces de mercat), una violenta sàtira dels mercats globals del capital, va ser també adquirida per la Warner Brothers fins i tot abans que es publiqués. Market Forces també va ser finalista del premi Arthur C. Clarke i va guanyar el premi John W. Campbell l’any 2005. El seu cinquè llibre Black Man (Home negre, publicat als EUA com Thirteen, Tretze), guanyà el premi Arthur C. Clarke el 2007, va ser finalista del premi de l’Associació Britànica de Ciència-Ficció aquell mateix any, i està en procés de producció a Straight Up Films. La sisena novel·la, una fantasia revisionista d’espasa i bruixeria anomenada The Steel Remains (L’acer roman) va guanyar el premi Gaylactic Spectrum el 2010. La seqüela The Cold Commands (El fred mana) va ser nominada a la millor novel·la de ciència-ficció/fantasia de l’any al Kirkus Reviews i de la National Public Radio.

Des de 2008, en Richard treballa per a Electronic Arts com a escriptor i consultor per diversos videojocs en desenvolupament. Va ser l’escriptor principal del joc d’acció en primera persona Crysis 2, publicat per Crytek el 2011, i de la revisió del clàssic joc de guerra corporativa Syndicate. Essent originalment professor d’anglès, en Richard parla correctament castellà i ha viscut i treballat a Madrid, Estambul, Ankara i Londres, apart de viatjar llargs periodes a Amèrica, Àfrica i Austràlia. Viu a Glasgow (Escòcia) amb la seva dona Virginia, espanyola, i el seu fill Daniel. La seva web és http://www.richardkmorgan.com/

Enrique Corominas

Enrique Corominas

Espanya

Enrique Corominas va guanyar el premi nacional de còmic “Zona 84” l’any 1986. Des de llavor ha publicat les seves històries a França, Itàlia i Espanya, i ha il·lustrat i dissenyat les portades per molts editors espanyols, amb títols com Hellraiser, La espada salvaje de Conan i Kull el conquistador. Barcelona TM, de Norma, és l’obra col·lectiva de 27 dibuixants i guionistes que viuen a Barcelona, en el cas de l’Enrique, rodejat de gats.
És conegut per haver creat l’art de les cobertes de les edicions espanyoles de la A Song of Ice and Fire (Canço de Gel i Foc) publicades per Gigamesh, sense mencionar el llenç gegant que presideix la nova llibreria Gigamesh a Barcelona. El 2011 va publicar la novel·la gràfica Dorian Gray en castellà, seguit d’una edició francesa. Una aquarel·la original autografiada, “Fum d’opi”, es va vendre al Christie’s de París per 18.000 euros.
Andrzej Sapkowski

Andrzej Sapkowski

Polònia

Nascut el 1948, Andrzej Sapkowski estudià econòmiques, i es posà a treballar
com a representant de vendes sènior per a una companyia estrangera que feia negocis a Polònia, fins que el creixent èxit de la seva multipremiada fantasia el va permetre dedicar-se només a escriure, i es va convertir en l’autor polonès més traduït després de Stanislaw Lem. Tant el país sencer com la seva ciutat natal de Lodz l’han investit ciutadà honorari; l’any 2012 va rebre la medalla de plata Gloria Artis pels seus serveis a la cultura polonesa.
Segueix vivint a Lodz, i en el seu temps lliure fabrica hams fantàstics per capturar peixos, per a alegria del seu gat.
La seva obra més famosa és l’audaç cicle d’històries Witcher, protagonitzat perun caçador de monstres que ha sofert una mutació, en Geralt de Rivia, cínic però honorable, en un món construït sobre la mitologia eslava i la història polonesa.
Va fer la seva primera aparició en una història curta que en Sapkowski vaescriure impulsivament per un concurs organitzat per la revista Fantastyka. En Sapkowski ja havia començat traduint ciència-ficció, i ara, el 1986, va encertar amb la seva pròpia escriptura. El 2001 Witcher ja era una sèrie de televisió, i les adaptacions a jocs que la van seguir culminaran el 2015 amb l’aparició de l’últim episodi, en versions per a PC, la PS4 i la Xbox One.
La ficció d’en Sapkowski ha guanyats diversos premis, tant nacionals com internacionals. Per exemple, el David Gemmell Legend Award de 2009 per la traducció a l’anglès de la seva novel·la Sang d’Elfs.

Johanna Sinisalo

Johanna Sinisalo

Finlàndia

Johanna Sinisalo va néixer a la província de Lapònia, lloc d’origen del Pare Noel. Allà va estudiar-hi literatura comparada i teatre a la Universitat de Tampere abans de dedicar-se a la publicitat i convertir-se en dissenyadora de màrqueting. Fins ara, s’han traduït a l’anglès tres de les seves noveles: Not Before Sundown (a la que se li va canviar el títol per A Love Story als EE.UU.), que al 2004 va guanyar el prestigiós premi James Tiptree Jr., dedicat a la narrativa que fa servir la imaginació per a millorar o explorar la nostra comprensió del gènere; Birdbrain (2010); i The Blood of Angels (2013). El seu estil de creació surrealista i sentit de l’humor salvatge característics són uns dels motors del guió de Iron Sky en el que va col·laborar, una pel·lícula de 2012 sobre uns Nazis que envaïen la terra desde la lluna i que ja ha donat peu a una adaptació en videojoc, a un joc de taula i a una versió en còmic, a més d’un projecte de micromecenatge per tal de finançar una seqüela cinematogràfica al 2016. Al seu país, Sinisalo va popularitzar la ciencia ficció entre el gran públic quan va guanyar el premi Finlandia. Els seus relats han rebut premis i nominacions en múltiples ocasions, tant al seu país com en el terreny internacional.

Rosa Montero

Rosa Montero

Espanya

Periodista veterana d’El País, la Rosa Montero va començar a llegir intensivament quen de nena va haver de deixar l’escola durant quatre anys a causa d’una tuberculosi. Va ser la primera dona en guanyar el premi periodístic Manuel del Arco, per les seves entrevistes a l’edició dominical d’El País, que van ser compilades en un llibre l’any 1982. La seva primera novel·la va ser publicada l’any 1979, i el 1982 la segona novel·la Te trataré como a una reina va ser un gran èxit de vendes. Alguns dels seus premis són el Premi Primavera de Novel·la l’any 1997 per La hija del caníbal, i el Premi Qué Leer dos cops, el primer l’any 2003 per La loca de la casa i dos anys després, per Historia del rey transparente. La loca de la casa també va guanyar el Premi Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat en italià l’any 2004. També ha publicat diversos llibres per a nens, i també s’han publicat estudis crítics de la seva obra en format llibre.

Lágrimas en la lluvia, del 2011, és la seva novel·la cyberpunk, sequel·la al mateix temps de Blade Runner i de la novel·la original de Philip K. Dick, I la novel·la d’intriga fantàstica El peso del corazón és una altra continuació d’aquestes.

 

Rhianna Pratchett

Rhianna Pratchett

Regne Unit

Rhianna Pratchett és una veterana de la indústria dels videojocs, amb diversos premis i disset anys d’experiència en la professió. Es va iniciar com periodista per a PC Zone i The Guardian, i fa dotze anys es va involucrar en el desenvolupament de videojocs fins arribar a ser una de les escriptores i dissenyadores més respectades en aquest camp. Rhianna ha aconseguit dominar les salvatges bèsties de la narrativa per a Sony, EA, SEGA, 2K Games, Ubisoft, Codemasters i Square Enix, on s’inclouen títols com La espada celestial, Mirror’s Edge, tota la saga de Overlord, Tomb Raider i Rise of the Tomb Raider. El seu treball ha rebut un premi i quatre nominacions del sindicat de guionistes de la Gran Bretanya a la categoria de Millor Guió de Videojocs, i una nominació als BAFTA.

Reconeguda com una de les cent dones més influents de la indústria dels videojocs, ha participat en nombroses conferències, podcasts i documentals. També té l’estrany honor d’haver estat entrevistada per Vogue i per Playboy.

A més del seu treball amb videojocs, Rhianna també ha treballat amb còmics (destaca el seu treball a Mirror’s Edge per a DC Comics i Tomb Raider per a Dark Horse), relats, pel·lícules i televisió. Rhianna és co-directora de la productora Narrativia i viu a Londres amb el seu promès i un parell de gats atigrats i neuròtics.

Péter Michaleczky

Péter Michaleczky

Hongria

Membre fundador de l’Associació de Ciència.ficció Avana d’Hongria, en Péter ha estat editor de la revista hongaresa més important de SF, Átjáró (“Gateway”), de 2001 a 2004, i també s’ha encarregat de l’elaboració d’una sèrie d’antologies de ciència ficció i altres llibres. Ha co-organitzat diverses ÁtjáróCons i altres festivals, i ha estat mestre de cerimònies a les HungaroCons celebrades a Budapest el 2013, 2014 i 2015. Ha escrit contes de ciència ficció i fantasia en el passat, i aquesta primavera apareixerà una nova historia signada per ell. Actualment, en Péter treballa com a desenvolupador sènior de tècniques de la informació, liderant projectes industrials, i viu a Budapest amb la seva dona Szimonetta i el seu fill.

... i dos convidats especials

Brandon Sanderson

Brandon Sanderson

Brandon Sanderson va créixer a Lincoln, Nebraska. Viu a Utah amb la seva dona i fills i ensenya escriptura creativa a la Universitat Brigham Young. La seva primera novel·la publicada, Elantris (2005), va ser rebuda pel públic i la crítica com una interessantíssima renovació del gènere de fantasia. També ha publicat una brillant trilogia: Nascuts de la Boira (Mistborn), formada per L’imperi final (2006), El pou de l’ascensió (2007) i L’heroi de les eres (2008), juntament amb la preqüela, Aliatge de Llei , on assenta les bases del seu imaginari alomàntic en un món de boira i cendres.

Després de L’alè dels déus (2009), una obra de fantasia èpica en un únic volum en la línia d’Elantris, Sanderson va iniciar amb El camí dels reis la primera part d’una magna i descomunal decalogía, The Stormlight Archive. Els últims títols publicats per Nova són Steelheart i Firefight (seguit de Mitosi), llibres primer i segon de la Trilogia Reckoner, Infinity Blade (l’Espasa Infinita): Redempció i El Rithmatista.

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol

L’Albert Sánchez Piñol és, en el moment actual, l’escriptor català més traduït a altres llengües. Va iniciar els estudis de Dret, que finalment va abandonar per dedicar-se a l’Antropologia. Mentre realitzava un treball de camp entre els pigmeus del Congo, va esclatar la guerra civil en aquest país, la qual cosa el va obligar a deixar el seu treball inconclús i a abandonar el país. Tanmateix, la seva estada a l’Àfrica va influir poderosament en la seva bibliografia.

Publicà el seu primer llibre de relats, Les edats d’or, l’any 2001. Moltes d’aquestes històries ja reflecteixen la seva preferència per la fantasia, fet que es veuria reafirmat amb la seva primera novel·la, La pell freda, centrada en uns personatges que intenten sobreviure a l’atac d’uns misteriosos éssers submarins en una illa deserta propera a l’Antàrtida. Aquesta és l’obra més traduïda de la història de la literatura catalana, a un total de 37 llengües. Posteriorment, va publicar Pandora al Congo, on uns exploradors europeus de finals del segle XIX ensopeguen amb una raça subterrània que amenaça amb destruir la humanitat i que viuen a l’interior d’una mina al Congo.

Després de publicar un segon llibre de relats, Tretze tristos tràngols, l’Albert Sánchez es va embarcar en la què ha estat la seva novel·la més ambiciosa, Victus, publicada el 2012. En ella podem seguir els esdeveniments que portaran a la derrota catalana de l’11 setembre de 1714, a través de les peripècies de l’enginyer militar Martí Zuviria. Victus porta quatre anys consecutius sent la novel·la més venuda a Catalunya. El 2015 ha publicat la seva segona part, Vae Victus, en la que es narra la continuació de les aventures de Zuviria a partir de l’endemà de la derrota.

L’Albert Sánchez també ha tocat l’assaig amb el seu llibre Pallassos i monstres, centrat en la vida de vuit dictadors africans.